Alló de pensa malament i encertaràs és portat per alguns de nosaltres fins a les darreres conseqüències i la qüestió més intranscendent pot arribar a ser un autèntic mal de cap si seguim aquesta màxima.
Ja fa temps que em passejo pel Facebook, un espai que fins ara no he acabat d’entendre per a que servia realment. Darrerament he trobat una explicació logica a la seva forma de ser: No serveix per a res, només per a perdre el temps. I està be. Per que jo també gaudeixo de perdre el temps. Quan puc. En una d’aquestes anades i tornades una noia que no coneixia de res em va afegir com amic. Que extrany, però era algú que tenia de contacte una persona en comú amb mi, la qual jo casi no coneixia. Es igual. El fet es que aquesta noia va començar la seva activitat frenética a Facebook a les 6 o 7 hores d’haver-me afegit a la seva llista. Políticament coincidiem bastant: m’enviaba pàgines de suport a Palestina, a la Revolució Bolivariana, obria grups de suport al Hugo Chávez, un llarg etcétera. I jo m’hi afegia per convicció. Quan ja portavem uns dies així em vaig començar a plantejar eliminar-la com a contacte per que revia constantment avisos. Un pal! Fins que la noia en questió em va enviar un d’aquests posts que la gent apunta al facebook anomenat “Cuidado! La CIA esta detras de Facebook”. Coño! Aixó ja és una altre cosa. Em vaig llegir el que deia, i malgrat no vaig treure una conclusió clara de si era veritat o no rapidament vaig notar una minvada impotantisima dels missatges que aquesta noia m’enviaba. I es que amb la CIA no s’hi juga.
Estic passant una època recarregada pel que fa al grafisme. I aquest és el disseny que se’m va ocórrer per al nou bloc de CurrySauce, la empresa que, des de fa ja vuit anys, el Sergi i jo mateix intentem tirar endavant malgrat alguns mal pagadors. Aqui us deixo la imatge final per si algú es vol fer un far de riure de quines coses es poden fer amb el Daz3Dstudio, el Photoshop i no haver ingerit res de cervessa.
Sense comentaris »
Què la República Popular de la Xina està portant a terme una invasió a nivell planetari no és una cosa que s’escapi als ulls dels que, tot i vivint atrafegats amb les nostres tant complicades vides, hem visitat algun comerç de Barcelona. I és que la invasió tal i com els exercits regulars d’una nació l’entenen no te per a que venir acompanyada de mort i destrucció. A vegades, simplament amb la oloreta de l’oli de baixa qualitat impregnat a les nostres camises, ja n’hi ha prou. I la veritat, que la Xina ens envaeixi, a mi ja m’està be.
Els Xinesos son un poble, i penseu-ho be, que te un gran producte per a l’exportació: ells mateixos. Si alguna cosa tenen a la Xina son xinesos, i seria estúpid no aprofitar-se’n. És per això que estic convençut que triomfaran en el seu, cada cop més evident, però secret pla d’apoderar-se del planeta. Ja m’explicava de petit el meu pare com em Mao Tse Tung (ara Mao Zedong) s’aprofitava de la superioritat numèrica dels habitants de Pequin (ara Beijin) per a fer les seves lluites particulars contra els excrements de coloms, que embrutaven la ciutat. M’explicava que en Mao (Zedong) va fer reunir a tots els xinesos que hi caiguessin a la plaça de Tiananmen. Només els va demanar una cosa, que aplaudissin durant uns minuts. Amb aquest enginyós sistema els coloms de la ciutat es van enlairar en un vol frenètic per fugir del soroll de les palmades. Al anar passant l’estona els coloms queien exhausts i en inconseqüència morien i no cagaven més sobre els caps dels pequinesos (altrament dits beijinesos). Aquesta fulminant victòria de la població xinesa sobre la mare natura va portar a molts a fer complicats calculs matemàtics per saber de cert quin era el potencial dels xinesos.
Qui no ha sentit mai la terrible teoria de que si tots els xinesos saltessin a l’hora farien que la terra es mogués de la seva orbita? O potser no tant terrible… per que si aixó fòs cert ens obriria un sense fi de possibilitats. Imagineu-vos ara amb el canvi climàtic. Segur que uns kilòmetres més apartats del sol no faria tanta calor, no? Doncs imagineu-vos que els xinessos es dediquessin a re-orientar l’òrbita terrestre. A les 9 del matí 1000 milions de xinos salten a l’hora i la terra es desplaça lleugerament cap a la part exterior de la seva orbita actual. Que ens hem passat una mica i que correm el perill de desapareixer per falta de calor? Doncs aquell mateix dia, cap a les 9 de la nit que saltin els xinesos, però només 600 milions. Així poc a poc, i en uns dies, podriem tenir a la terra a la distància exacta que ens vingués de gust del sol. El problema d’aquestes coses, com sempre, són els graciosos, que per molt que els hi diguis que només saltin un cop, segur que alguns milios segueixen saltant per fer la gracieta. I aixó no ho controla ningú.
Sense comentaris »
Sembla que no passa el temps i ja fa quasi un any que no tenia temps per a dedicar-me al meu bloc. I es que darrerament he anat molt enfeinat amb projectes, tant a nivell professional com a casa, que m’han absorvit el temps. Si tenim en compte l’extranya teòria, encara que podria ser certa, de que actualment les 24 hores que te un dia, nosaltres, els terrícoles, les percivim com si en fossin 16, s’entén llavors que anem tant de cul. Es clar que hi ha qui nega l’evidència i diu que tot ens ho fotem nosaltres mateixos.
És per aquesta raó, que ja que m’hi foto, no m’hi foto per poc, i en una setmana he desenvolupat un theme per a wordpress. Primer aprofitant un altre tema ja existent i modificant-lo, i després buscant com un deseperat un theme en blanc per tal de que se m’assamblés el bloc el màxim possible al disseny en Photoshop. Per ara sembla que aguanta, però la veritat es que he tocat moltes coses que no se ni per a que serveixen… creuem els dits.
En tot cas espero que aixó sigu un nou començament. Ja no us fotré la pallisa amb les tires aquelles que només a mi em fotien gràcia, i que si algú vol mostrar he guardad en el meu bloc vell, que tantes alegries m’havia portat i que tants de vosaltres veu qualificar els seus emails com a spam.
Apa doncs, petons a tots i esperem que la constància sigui la nota prenominant en aquesta nova etapa de les meves cròniques. Molt estretes, però es que es tracta d’un bloc discret. Salut.
2 comentaris »
